ASK FOR THE MOON

"Aim at the moon, the worst thing than can happen is that you end up among the stars"

Technological development wouldn’t be the same without space travel and research. Maybe we should go back and see our beautiful planet from the outside, to be aware of what we are doing to it.

USA - Moonshot: flight of Apollo 11, will be shown on The History Channel on Monday, July 20, at 9 pm, marking the 40th anniversary of the first lunar landing.

UK - It will be shown on ITV1 at 10:50pm on Monday, July 20.

SPAIN - It will be shown on La Sexta at 11 pm on Monday, July 20.

DEMANEU LA LLUNA

"Apunteu a la lluna, el pitjor que us pot passar si falleu, és que acabeu al mig dels estels."

El desenvolupament tecnològic no seria el mateix sense els viatges i la investigació espacial. Potser hauríem de tornar i veure el nostre bonic planeta des de fora, per ser conscients del que li estem fent.

Alunizaje: el vuelo del Apolo XI, s'emet a La Sexta, dilluns, 20 de juliol a les 11 pm, en conmemoració del 40é aniversari pel primer aterratge de l'home a la lluna.

PEDID LA LUNA

"Apunta a la luna, lo peor que puede pasar si fallas, es que acabes entre las estrellas"

El desarrollo tecnológico no sería lo mismo sin los viajes y la investigación espacial. Quizá deberíamos volver y ver nuestro hermoso planeta desde fuera, para ser conscientes de lo que le estamos haciendo.

Alunizaje: el vuelo del Apolo XI, se emite en La Sexta, el lunes 20 de julio, a las 11 pm, con motivo del 40 aniversario del primer alunizaje del hombre en nuestro satélite.

MAGIC DUST

“We won’t take anything. We’ll leave all done for the others our only way to transcend” (Carlos Cristos, medicine doctor and main character of the documental “Las alas de la vida” / The wings of life)

The movie will be broadcasted in Versión Española, in TVE2, Friday 19th June, at 21.45 h. (Spanish time), among the activities of the week “Concienciados, espíritu de superación” (Aware, transcending spirit)

I’m not that sure if life is wonderful or terrible, I think that it’s just something that happens to us. Those that actually look marvelous to me are all those human beings that are able to make their lives wonderful no matter the circumstances.

I’m not sure either, that we don’t take anything with us (wherever we go). I think we take what it’s worth, whatever we build inside while we are here. As a matter of fact we take the only property we cannot be deprived of, we take what we are: our strength, our tenderness, our compassion, our generosity, our joy, our will, our illusion… all those qualities that cannot be bought or sold, but they wrap and pierce us, when we get to know people who’s got them, to lift us to a new universe, a wonderful place which we are responsible for, cause we own it.

Sure this is the kind of magic dust that flutters in “Las alas de la vida” (the wings of life).

POLS MÀGICA

“No ens emportarem res. Deixarem fet pels demés la nostra única manera de transcendir” (Carlos Cristos, metge de família i protagonista del documental “Les ales de la vida”

La pel·lícula s’emet a Versión Española, a la 2 de TVE, divendres, 19 de juny a les 21.45 h, en el marc de la setmana “Concienciados, espíritu de superación”

No sé jo si la vida és meravellosa o terrible, o només quelcom que ens passa. Els que si em semblen meravellosos són cadascun d’aquells ésser humans que amb el seu coratge voluntat i generositat son capaços de fer que la seva vida sigui una meravella en qualsevol circumstància.

Tampoc estic massa segura (on sigui que anem a parar), que no ens emportem res. Crec que ens emportem el que val la pena, el que construïm en el nostre interior mentre som aquí. Ens emportem de fet, la única propietat de la que ningú ens pot privar, ens emportem el que som: la nostra fortalesa, la nostra tendresa, la nostra compassió, la nostra generositat, la nostra alegria, la nostra voluntat, la nostra il·lusió... al cap i a la fi, totes aquelles qualitats dels nostres congèneres, que ni es compren ni es venen, però que com a pols màgica ens embolcallen i ens impregnen, quan coneixem les persones que les tenen, i ens enlairen com a Peter Pan cap a un univers nou, propi i meravellós, del que només nosaltres som responsables.

Crec que és justament aquesta pols màgica la que es la que voleia amb “Les ales de la vida”.

POLVO MÁGICO

"No nos llevaremos nada, dejaremos hecho para los demás nuestra única forma de trascendencia" (Carlos Cristos, médico de familia y protagonista del documental "Las alas de la vida")

La película se emite en Versión Española, en la 2 de TVE, el viernes 19 de junio a las 21:45 h, en el marco de la semana "Concienciados, espiritu de superación".

No estoy muy segura de que la vida sea maravillosa o terrible, la vida es sólo algo que nos pasa. Los que si me parecen increíbles son cada uno de esos seres humanos, que con su coraje, voluntad y generosidad, son capaces de hacer de su vida algo maravilloso cualesquiera que sean las circunstancias.

Tampoco estoy muy segura (adonde quiera que vayamos), de que no nos llevemos nada. Creo que nos llevamos lo que vale la pena, lo que construimos en nuestro interior mientras estamos aquí. Nos llevamos de hecho, la única propiedad de la que nadie puede privarnos, nos llevamos lo que somos: léase nuestra fortaleza, nuestra ternura, nuestra compasión, nuestra generosidad, nuestra alegría, nuestra voluntad, nuestra ilusión.... en fin todas aquellas cualidades de nuestros congénere, que ni se compran ni se venden, pero que como polvo mágico nos envuelven y nos impregnan, cuando conocemos a las personas que las tienen, y nos elevan como a Peter Pan hacia un universo nuevo, propio y maravilloso, del que sólo nosotros somos responsables.

Estoy segura de que es justamente ese polvo mágico el que se agita con el revoloteo de "Las Alas de la Vida"

PER AMOR A L'ART

“El món en realitat és de qui sap veure als demés i enamorar-se d’ells” (Valentín Fernández-Tubau, guionista, assessor internacional de guió, i psicóleg, del seu article en abcguionistas)

“L’amor, en les seves múltiples facetes, és el que fa que la vida valgui la pena” (James Marsters – actor, cantant i compositor, del seu web oficial Q&A)

Jo diria que qualsevol mena d’amor és el que fa que una vida valgui la pena. I vull dir qualsevol persona o cosa que estimis. Bé, exclouria l’amor als diners per ells mateixos, perquè els diners són només una eina, per invertir-los en qualsevol cosa que creguis que s’ho val. I penso que aquesta classe d’amor no és més que el desconeixement del que realment es vol.

Estic d’acord que els bons escriptors escriuen bé perquè s’enamoren de les seves històries. I això em porta a un lloc on la soledat (tan bona amiga dels escriptors), en realitat no existeix perquè s’emplena amb amor.

Pels que us sentiu sols, per aquells als que he fallat (tan sovint aquest any), perquè no hi era. Només volia suggerir, que igual que vosaltres seguiu al meu cap després d’haver marxat (com espero ser jo al vostre)... més enllà de la mort i els drets d’autor, les bones històries i el veritable amor romanen per sempre.

Sol, sense vergonya,
fingiments o penes,
sense penedir-se,
sense pors alienes.

Allí estava sola,
ni enganys, ni dolor
El millor de mi
al bell mig del cor

I ja se que no l’escoltes,
la veu en la immensitat,
tan petita i tan inútil,
que mai no et podrà copsar.

Se que no la sents,
i malgrat que em dol,
mentre jo respiri
tu no estaràs sol.

I si et puc convèncer,
donar-te esperança,
el dolor passat
no tindrà importància.

Creguis el que creguis
ho has de veure així...
oblidar la mort,
volar al paradís.

Aquells que ens deixaren
i encara els puc veure,
és el seu somriure
que el mirall reflexa.

Tu que no has marxat,
tu que no estàs lluny,
gran part del que soc
ho he aprés de tu.

I quelcom que veus
en mirar-me a mi,
és la teva imatge,
el que jo t’he vist.

Sé que no estic sola
si escric versos, faules...
que és la teva veu
entre les paraules.

de Mercè Taratiel (Per tots els meus éssers estimats, aquells que van marxar, i aquells que encara tomben en algun lloc allà fora).