MASSA BONA PER SER VERITAT

Com ja deveu saber si sou dones, treballadores, mares, i us preocupeu raonablement, no només de la família, sinó també de la vostra salut, imatge i perspectives professionals, se us acusarà fàcilment de ser unes perfeccionistes.

Els homes que fan el mateix son bons professionals y gent de fiar, i si de tant en tant perden els papers, és perquè estan raonablement furiosos, però si ho fan les dones, son unes histèriques i estan boges.

Ja sé que la perfecció no existeix, però la única manera que conec d’apropar-se es intentant-ho amb força. I això és absolutament cosa de dones.

Perquè, i perdoneu-me si m’equivoco, però crec que els homes no s’esforcen tant, ni de bon tros. De fet, pel que fa a mi, jo no he conegut un sol home que de debò ho fes.

I no soc només jo. Conec un munt de dones, madures, independents, emocionalment força equilibrades, i atractives, que es troben condemnades a la solitud perquè son massa bones per ser veritat.

Sembla que el pitjor problema dels homes és que son dropos i fugen amb rapidesa si pensen que algú els requerirà un esforç suplementari per fer que les coses rutllin. La bona noticia es que això, com fer exercici, té una enorme recompensa, tant si és un cos escultural, com un esperit fet de acer i seda.

I tot això em fa pensar si tot aquest tribut a la joventut no és molt més una qüestió d’ésser fàcilment afalagat per la manca d’experiència, que una qüestió de pura bellesa.

Encara que no és veritat que els cavallers les prefereixin rosses. I una talla XS no ho faci més fàcil (dono fe). I tot i que hi ha dones realment dolentes i manipuladores, i bons homes que malgrat tot, encara ho intenten, crec que la proporció encara no és justa.

Espero que hi hagi algú allà fora que mereixi, no a mi o a les meves amigues, sinó el esforç que cada dia fem per convertir-nos a nosaltres mateixes en les millors dones que podem arribar a ser. I espero que creguin que val la pena intentar-ho.

I sabent que la perfecció no existeix, jo encara vull creure que hi deu haver algú perfecte per algú altre. I això és així, perquè si no ho cregués, com dimonis havia de trobar algú que ni tan sols penso que existeixi?

Cada cop que jo intento superar-me
tu creus que menteixo
o que intento enredar-te.

Per més coses que vulgui donar-te,
tu més te m’amagues
per que no pugui trobar-te.

Vaig pensar que eres el més coratjós
i resulta que no ets prou
per estimar-me de debò.

I si tingués que triar un altre cop
entre un camí solitari
i una vida sense amor.

No renunciaré a tot el que jo soc,
encara que pensi
que a tu això et farà por.

Pots menjar-te tot el que hi ha
quan arribis al més bo
no ho podràs ni tastar.

I això és el que passa
amb aquells que he estimat,
i encara em pregunto que puc haver fallat.

I la resposta és que jo no ho vaig fer,
només és que els homes
mai ho intenten de valent.

Perquè pensen que s’ha de fer un esforç,
i tenen por
de que els lliguis massa fort.

I encara que m’agradaria trobar-te,
se molt bé
que no em deixaràs impressionar-te


I que si ho fes, mai em donaries
l’oportunitat
de sentir el que diria.

I es per això que ara me’n he d’anar
Perquè tal com tu creus
Jo no puc ser veritat.