DIE FOR LOVE

A cage with an open door,
a sting that sires the souls.
An invisible arrow,
an involuntary will.

The reflection in the mirror
that we always paint with wings

The warmth in the eye,
the wildest heartbeat.
Because you can kill the lovers,
but the love will always live.

Fed up of his husband’s negativity, Mrs. Murphy has decided to leave him. No hard feelings, she knows she’s lucky. She has a good figure (built while exercising to pick up the toasts), and a good health, the only weapons in their divorce were just sharp words. And after all, she knows that Mr. Murphy is a good (negative but good) man, that turned out not to be her man.

And is not that psychological wounds don’t hurt, but she often wonders, why some marriages which start as beautifully as that picture, end up by the very cliché “till death do as part”. Mostly, her death by his hands…

I know there are also bad women (as the song says), but anyway they are always less bloody, and it takes longer to have the desired effect. I’ll explain it somehow. Woman is the water that slowly erodes the stone, man instead is which penetrates it, freezes and breaks it, even before he had time enough to know if that was the rock he really wanted. The difference is that the eroded stone stays, and the broken one cannot be mended, to the detriment of both of them, water (frozen or not) and rock.

Anyway, and no matter the genre, imprisoning your love one (or who you think is your love one), is never a good idea. Because gentlemen, love is the only cage that retains the most with an open door. Always bear in mind that love suffocates if it doesn’t breathe freedom.

This defiant flame that burns in the rain is a will that sires the souls, an acceptance of the wonders and the miseries of a human being.

You can prevent somebody from leaving you, but you cannot definitely force anyone to love you, because love is an involuntary act of will. It’s an invisible arrow and it chooses you.

You decide whether to stay or to runaway, but you don’t choose whom or when. Anyway you can always control your behaviour, and if you’re not loved in return, you can sit down and wait for the feeling to disappear

Because believe me, if you don’t feed them, feelings vanish. With a little patience you’ll end up by understanding that is not a fight for control or a matter of who is worth it, it’s much more that this person wasn’t meant to be “your person”.

And while waiting for your wounds to heal, you can spend time getting to know yourself, which by the way is a good purpose for a whole existence. And maybe one day you’ll find out, by looking at the mirror, the reflection you’ve been waiting for. Because the one must be somehow your reflection

Nowadays nobody dies for love, but how many women are murdered every day? And I wouldn’t dare to say that they’re killed because of love…

That’s the greatness of love, you could take a life, but nothing can stop this wild, delicious heartbeat at the sight of your beloved, or make it happen where it’s not meant to be.

That’s why we paint it with wings, because you could kill the lovers, but the love would always live.

PS – Gentlemen pick up your toasts. For several reasons: your grateful wives will be more receptive to your needs; and you’ll exercise, with benefits for your health and figure. Because believe me sirs, if there’s something even less sexy that a beer belly, that must be laziness.

On behalf of Mrs. Murphy have a happy Valentine’s Day.

MORIR D'AMOR

Una gàbia sense porta
que domina la raó.
És una daga invisible,
és la llum en la foscor.

Una imatge en el mirall
que sovint pintem alada.

L’emoció d’una mirada,
un intens batec del cor.
Ni matant als que s’estimen

acabaràs amb l’amor

Farta de la negativitat del seu home, la Sra. Murphy ha decidit deixar-lo. Sense rancúnies, ella sap que és una dona amb sort. Posseeix una esvelta figura (modelada mentre exercitava els seus abdominals recollint torrades del terra), i té bona salut, donat que les úniques, encara que esmolades armes del seu divorci van ser les paraules. I a pesar de tot, ella sap que el Sr. Murphy és un bon home (negatiu, però bo), i que senzillament, no és el seu home.

I no és que les ferides psicològiques no facin mal, però ella es pregunta sovint, perquè alguns matrimonis que van començar tan bé com en aquesta fotografia, acaben fent dolorós honor al tòpic “fins que la mort ens separi”. Majorment, la de dona a mans del marit.

Ja sé que també hi ha males dones (ja ho diu la cançó), però en qualsevol cas, elles són sempre menys cruentes, o tarden més en fer efecte. Per dir-ho d’alguna manera, la dona és l’aigua que lenta i imperceptiblement erosiona la roca, i el home la que la penetra, es congela, i la trenca, inclús, abans de donar-li temps a saber si aquella era la roca que realment volia. La diferència és que la roca erosionada segueix allí, i la trencada no hi ha qui la recompongui, en perjudici de l’aigua (congelada o no), i de la pròpia roca.

En qualsevol cas (o gènere), mai és una bona idea engarjolar a qui s’estima, o a qui es creu que s’estima. Perquè senyors, l’amor és la única presó que retè millor amb la porta oberta. Recordeu sempre que l’amor s’ofega si no respira llibertat.

Aquesta flama que crema desafiant sota la pluja, és la voluntat que subjuga les ànimes, la lliure acceptació de les meravelles i les misèries d’un altre ésser humà.

Pots obligar a algú a romandre al teu costat, però de cap manera pots forçar a ningú a estimar-te, perquè l’amor és un involuntari acte de la voluntat. Es una fletxa invisible i és ell qui et tria a tu.

Tu decideixes si et quedes o te’n vas, però no decideixes quan ni amb qui. El que si pots controlar però, són els teus actes, i si no et corresponen, sempre et queda la opció de asseure’t i esperar que el sentiment desaparegui.

Perquè creieu-me si no s’alimenta s’esvaeix. Amb una mica de paciència acabareu per entendre que no és una batalla de voluntats, ni una qüestió de qui és millor que qui, sinó més aviat de qui és millor per a qui.

I mentre esperes que es guareixin les teves ferides, pots aprofitar el temps coneixent-te a tu mateix, que de passada, és un bon propòsit per tota una existència. I potser algun dia et trobaràs mirant-te al mirall i descobriràs el reflex que portaves temps esperant. Perquè el teu amor és sempre d’alguna manera el teu propi reflex.

En aquests temps en que ningú no mor per amor, quantes dones són assassinades cada dia? Encara que jo no gosaria anomenar amor a això que les mata...

I aquesta és la grandesa de l’amor, que poden prendre’t la vida, però res no pot aturar la salvatge, deliciosa acceleració del batec del cor amb la visió de la persona estimada, ni provocar-la on no ha de ser.

I és per això que el dibuixem amb ales, perquè encara que morin els amants, l’amor, per la seva lliure voluntat, viurà per sempre.

PD – Cavallers, recullin les seves torrades. Per diverses raons: les seves agraïdes esposes estaran molt més receptives a les seves necessitats, i exercitaran vostès els seus abdominals, amb el consegüent benefici per les seves figura i salut. Perquè creguin-me senyors, si hi ha alguna cosa encara menys sexy que una panxa cervesera, això deu ser la peresa.

En nom de la Sra. Murphy els desitjo un feliç Sant Valentí.

MORIR DE AMOR

Es una jaula sin puerta
que domina el corazón.
Es una flecha invisible,
la locura en la razón.

Un reflejo en el espejo
con alas para volar.

El calor de la mirada,
la emoción de una pasión
Puedes matar al amante
Pero jamás al amor.

Harta de la negatividad de su marido, la Sra. Murphy ha decidido dejarle. Sin rencores, sabe que es una mujer con suerte. Posee una esbelta figura (conseguida a base de ejercitar sus abdominales recogiendo tostadas), y goza de buena salud, puesto que las únicas, aunque afiladas armas de su divorcio, fueron las palabras. Y después de todo, ella sabe que el Sr. Murphy es un buen hombre (negativo, pero bueno), y que sencillamente no es su hombre.

Y no es que las heridas psicológicas no duelan, pero ella se pregunta a menudo, porque algunos matrimonios que empiezan tan bellamente como esta foto, acaban por hacer doloroso honor al tópico “hasta que la muerte nos separe”. Mayormente la de ella a manos de él…

Ya se que también hay malas mujeres (ya lo dice la canción), pero en cualquier caso, ellas son siempre menos cruentas, o tardan más en hacer efecto. Por decirlo de alguna manera, la mujer es el agua que lenta e imperceptiblemente erosiona la roca, y el hombre la que la penetra, se congela, y la rompe, incluso antes de darle tiempo a saber si esa era la roca que realmente quería. La diferencia es que la roca erosionada sigue ahí, y la rota no hay quien la componga, en perjuicio del agua (congelada o no), y de la propia roca.

En cualquier caso (o género), nunca es buena idea aprisionar a quien se quiere, o a quien se cree que se quiere. Porque señores, el amor es la única cárcel que retiene mejor con la puerta abierta. Recordad siempre que el amor se ahoga si no respira libertad.

Esa llama que arde desafiante bajo la lluvia, es la voluntad que subyuga las almas, la libre aceptación de las maravillas y las miserias de otro ser humano.

Puedes obligar a alguien a permanecer a tu lado, pero de ninguna manera puedes forzar a nadie a quererte, porque el amor es un involuntario acto de voluntad. Es una flecha invisible, y es él quien te elige a ti.

Tú decides si te quedas o huyes, pero no decides cuándo ni con quién. De todos modos, lo que sí puedes controlar son tus actos, y si no eres correspondido, siempre te queda la opción de sentarte y esperar a que el sentimiento desaparezca.

Porque creedme, si no se le alimenta, se desvanece. Con un poco de paciencia acabarás por entender que no es una batalla de voluntades, ni una cuestión de quién es mejor que quién, sino mucho más de quién es mejor para quién.

Y mientras esperas que se curen las heridas, puedes aprovechar el tiempo conociéndote a ti mismo, que ya de paso, es un buen propósito para toda una existencia. Y quizá algún día te encontrarás mirándote al espejo y descubrirás el reflejo que llevabas tiempo esperando. Porque tu amor debe ser de algún modo tu propio reflejo.

En estos tiempos en que ya nadie muere por amor, cuántas mujeres son asesinadas cada día? Aunque no me atrevería yo a llamar amor a lo que las mata...

Y esa es la grandeza del amor, que pueden quitarte la vida, pero nada puede parar la salvaje, deliciosa aceleración del latido del corazón a la vista de la persona amada, o provocarla donde no está llamada a ser.

Y es por eso que lo pintan con alas, porque aunque mueran los amantes, el amor, por su libre voluntad, vivirá para siempre.

PD – Caballeros, recojan sus tostadas. Por varias razones: sus agradecidas esposas estarán mucho más receptivas a sus necesidades; y ejercitaran ustedes sus abdominales, con el consiguiente beneficio para su figura y su salud. Porque créanme señores, si hay algo todavía menos sexy que una barriga cervecera, eso debe ser la pereza.

En nombre de la Sra. Murphy, les deseo un feliz San Valentín.

REPEAL MURPHY'S LAW

REPEAL MURPHY’S LAW

Now that is election time, and the politicians are open to suggestions (or they say so), and looking at the state of the situation (or maybe, the situation of the states) I think what I’m asking for is important. Bear in mind, also, that it would be profitable for all sorts of voters. If you campaign, jot this down.

Please, please, please… repeal Murphy’s law. I volunteer to collect signatures and submit the proposal to any parliament in the wide world willing to support it. And I say that with all due respect to Mr. Murphy, who made us laugh for generations, but at the expense of erasing every positive thought that we could possibly have.

With all my love and admiration Mr. Murphy, why don’t you take a nice holiday? You absolutely deserve it. Or even better, in compensation for all this years of dirty floors because of your toasts falling, why don’t you retire once for all, and enjoy an amazing trip that improves your point of view?

Thinking positive, it’s worth the struggle to eradicate your “nice” law from the universal justice. I don’t know what mental energy is able to do, but anyway, I’m sure that the millions of readers that are used to thinking that there’s just one possibility among a thousand of them, have energy enough to make things happen.

Seriously, am I the only one that wonders if all this natural disasters, and those not that natural, arise from the lot of minds thinking that if there’s a single possibility for something to fail, it will? Wouldn’t it be better if we feed our minds with clean and positive energy?

For what I’ve seen, sometimes cakes (it wasn’t exactly a toast, but it’s Ok for me), fall upright, and even on the napkin. And I have to say that I’ve got a witness for that big success against Murphy’s law.

Anyway, whether you accept my proposal or not, I’ve decided to begin the year thinking that if something can succeed, it will. And if by any chance it turned out to be wrong, I’ll think that it will be for any good to come. And while I take care not to drop my toasts (no matter what side), I’ll keep trying… because life is too short to waste energy in a single negative thought.

Maybe it’s difficult to repeal a law that has only been approved by a resounding social welcome. Anyway I’m quite sure that a display of political correction in your campaigns would help enormously disappear (once again by social backup), that very common law.

I wish you a happy and positive campaign, and to Mr. Murphy, thanks for all and have a long and relaxed retirement.

DEROGAR LA LLEI DE MURPHY

Ara que és temps d’eleccions, i que els polítics estan (o al menys això diuen alguns), oberts a suggeriments, i en vista de l’estat en que està la situació (o de la situació en que està l’estat, segons com es miri), em sembla important demanar això. Tenint en compte a més a més, que no hi ha cap col·lectiu de votants que no pugui sortir beneficiat de la mesura, si volen fer campanya, senyors polítics, prenguin nota.

Si us plau, si us plau, si us plau.... derogueu la llei de Murphy. M’ofereixo voluntària per recollir les 500.000 firmes de rigor, i presentar la proposició a qualsevol parlament del món mundial que vulgui recolzar-la. Dit sigui això amb tot el meu respecte vers al Sr. Murphy, que ens ha fet petar de riure durant generacions, però, això si, emportant-se per endavant qualsevol vestigi de pensament positiu.

Amb tot el meu afecte i admiració Sr. Murphy, prenguis vostè unes bones vacances, que se les ha guanyat a pols. O millor encara, amb el munt d’anys que fa que els terres s’embruten de mantega per obra i gràcia de les seves torrades, jubilis d’una bona vegada, i vagi a gaudir de un edificant viatge que millori el seu punt de vista.

Apostant pel pensament positiu, crec que mereix la pena l’esforç d’eradicar la citada i “simpàtica” llei de l’ordenament jurídic planetari. No estic molt segura de quant poder posseeix l’energia mental, però en qualsevol cas, segur que els milions de lectors que s’han acostumat a pensar que l’única probabilitat vàlida entre mil és una, son una font important d’energia per moure qualsevol cosa.

Tractant la qüestió amb una mica més de serietat, ¿soc la única que pensa que tant escalfament global, tanta catàstrofe natural i no tan natural, poden obeir a la relació causa-efecte de tantes ments juntes pensant que si alguna cosa pot sortir malament, ho farà? ¿No seria millor omplir les ments d’energia positiva i no contaminant?

Pel que a mi respecte, he pogut comprovar que de vegades les pastes (no era exactament una torrada, però a mi ja em val), no només cauen al terra de cara, sinó que ho fan a sobre del tovalló. I consti que tinc testimonis presencials d’aquest magnífic encert amb la probabilitat de u a mil per portar-li la contrària.

De qualsevol manera, acceptin vostès la meva proposta o no, jo he decidit començar l’any pensant que si alguna cosa pot sortir bé, anirà bé. I si per casualitat sortís malament, pensaré que no hi ha mal que per bé no vingui. I mentre m’afanyo perquè no em caiguin les torrades (sigui del costat que sigui), seguiré intentant-ho.... que la vida és massa curta per malgastar energia en un sol pensament negatiu.

Potser és difícil derogar una llei que només ha estat aprovada per una clamorosa acollida social. En qualsevol cas, estic segura que una certa correcció política en les seves campanyes, seria un punt a favor (una vegada més per recolzament popular), de la desaparició de la citada norma consuetudinària.

Els desitjo una feliç i positiva campanya, i al Sr. Murphy mercès pels serveis prestats, i que tingui una llarga i relaxada jubilació.

DEROGAR LA LEY DE MURPHY

Ahora que es tiempo de elecciones, y los políticos están (o al menos eso dicen algunos), abiertos a sugerencias, y en vista del estado en que está la situación (o de la situación en que está el estado, según como se mire), me parece importante pedir esto. Teniendo en cuenta además, que no hay ningún colectivo de votantes que no pueda salir beneficiado de esta medida, si quieren hacer campaña, señores políticos, tomen nota.

Por favor, por favor, por favor... derogad la ley de Murphy. Me ofrezco voluntaria para recoger las 500.000 firmas de rigor y presentar la proposición a cualquier parlamento del mundo mundial que quiera respaldarla. Dicho sea esto con todo mi respeto hacia el señor Murphy, que nos ha hecho desternillar de risa durante generaciones, pero eso si, a costa de llevarse por delante cualquier vestigio de pensamiento positivo.

Con todo mi cariño y admiración señor Murphy, tómese usted unas buenas vacaciones, que se las ha ganado a pulso. O mejor aún, habida cuenta de los años que hace que los suelos se pringan de mantequilla a costa de sus tostadas, jubílese usted de una buena vez, y váyase a disfrutar de un edificante viaje que mejore su punto de vista.

Abogando por el pensamiento positivo, creo que merece la pena el esfuerzo por erradicar la citada y “simpática” ley del ordenamiento jurídico planetario. No estoy muy segura de cuanto poder posee la energía mental, pero en cualquier caso seguro que los millones de lectores que se han acostumbrado a pensar que la única probabilidad válida entre mil es una, son una fuente importante de energía para mover cualquier cosa.

Tratando la cuestión con un poco más de seriedad, ¿soy la única que piensa que tanto efecto invernadero, tanta catástrofe natural y no tan natural, pueden obedecer a la relación causa-efecto de tantas mentes juntas pensando que si algo puede salir mal, lo hará? ¿No sería mejor llenar las mentes de energía positiva y no contaminante?

Por lo que a mí respecta, he podido comprobar que a veces las pastas (no era exactamente una tostada, pero a mí me vale), no sólo caen al suelo de cara, sino que lo hacen encima de la servilleta. Y conste que tengo testigos presenciales de tal acierto con la probabilidad de uno a mil por llevarle la contraria.

De cualquier modo, acepten ustedes mi propuesta o no, yo he decidido empezar el año pensando que si algo puede salir bien, saldrá bien. Y si por casualidad saliera mal, pensaré que no hay mal que por bien no venga. Y mientras procuro que no se me caigan las tostadas (sea del lado que sea) seguiré a Dios rogando y con el mazo dando... que la vida es demasiado corta para malgastar energía en un solo pensamiento negativo.

Quizá es difícil derogar una ley que solo ha sido aprobada por una clamorosa acogida social. En cualquier caso, estoy segura que una cierta corrección política en sus campañas, sería un punto a favor (una vez más por apoyo popular), de la desaparición de la citada norma consuetudinaria.

Les deseo una feliz y positiva campaña, y al señor Murphy gracias por los servicios prestados y que tenga una larga y relajada jubilación.