Ara que és temps d’eleccions, i que els polítics estan (o al menys això diuen alguns), oberts a suggeriments, i en vista de l’estat en que està la situació (o de la situació en que està l’estat, segons com es miri), em sembla important demanar això. Tenint en compte a més a més, que no hi ha cap col·lectiu de votants que no pugui sortir beneficiat de la mesura, si volen fer campanya, senyors polítics, prenguin nota.
Si us plau, si us plau, si us plau.... derogueu la llei de Murphy. M’ofereixo voluntària per recollir les 500.000 firmes de rigor, i presentar la proposició a qualsevol parlament del món mundial que vulgui recolzar-la. Dit sigui això amb tot el meu respecte vers al Sr. Murphy, que ens ha fet petar de riure durant generacions, però, això si, emportant-se per endavant qualsevol vestigi de pensament positiu.
Amb tot el meu afecte i admiració Sr. Murphy, prenguis vostè unes bones vacances, que se les ha guanyat a pols. O millor encara, amb el munt d’anys que fa que els terres s’embruten de mantega per obra i gràcia de les seves torrades, jubilis d’una bona vegada, i vagi a gaudir de un edificant viatge que millori el seu punt de vista.
Apostant pel pensament positiu, crec que mereix la pena l’esforç d’eradicar la citada i “simpàtica” llei de l’ordenament jurídic planetari. No estic molt segura de quant poder posseeix l’energia mental, però en qualsevol cas, segur que els milions de lectors que s’han acostumat a pensar que l’única probabilitat vàlida entre mil és una, son una font important d’energia per moure qualsevol cosa.
Tractant la qüestió amb una mica més de serietat, ¿soc la única que pensa que tant escalfament global, tanta catàstrofe natural i no tan natural, poden obeir a la relació causa-efecte de tantes ments juntes pensant que si alguna cosa pot sortir malament, ho farà? ¿No seria millor omplir les ments d’energia positiva i no contaminant?
Pel que a mi respecte, he pogut comprovar que de vegades les pastes (no era exactament una torrada, però a mi ja em val), no només cauen al terra de cara, sinó que ho fan a sobre del tovalló. I consti que tinc testimonis presencials d’aquest magnífic encert amb la probabilitat de u a mil per portar-li la contrària.
De qualsevol manera, acceptin vostès la meva proposta o no, jo he decidit començar l’any pensant que si alguna cosa pot sortir bé, anirà bé. I si per casualitat sortís malament, pensaré que no hi ha mal que per bé no vingui. I mentre m’afanyo perquè no em caiguin les torrades (sigui del costat que sigui), seguiré intentant-ho.... que la vida és massa curta per malgastar energia en un sol pensament negatiu.
Potser és difícil derogar una llei que només ha estat aprovada per una clamorosa acollida social. En qualsevol cas, estic segura que una certa correcció política en les seves campanyes, seria un punt a favor (una vegada més per recolzament popular), de la desaparició de la citada norma consuetudinària.
Els desitjo una feliç i positiva campanya, i al Sr. Murphy mercès pels serveis prestats, i que tingui una llarga i relaxada jubilació.
Si us plau, si us plau, si us plau.... derogueu la llei de Murphy. M’ofereixo voluntària per recollir les 500.000 firmes de rigor, i presentar la proposició a qualsevol parlament del món mundial que vulgui recolzar-la. Dit sigui això amb tot el meu respecte vers al Sr. Murphy, que ens ha fet petar de riure durant generacions, però, això si, emportant-se per endavant qualsevol vestigi de pensament positiu.
Amb tot el meu afecte i admiració Sr. Murphy, prenguis vostè unes bones vacances, que se les ha guanyat a pols. O millor encara, amb el munt d’anys que fa que els terres s’embruten de mantega per obra i gràcia de les seves torrades, jubilis d’una bona vegada, i vagi a gaudir de un edificant viatge que millori el seu punt de vista.
Apostant pel pensament positiu, crec que mereix la pena l’esforç d’eradicar la citada i “simpàtica” llei de l’ordenament jurídic planetari. No estic molt segura de quant poder posseeix l’energia mental, però en qualsevol cas, segur que els milions de lectors que s’han acostumat a pensar que l’única probabilitat vàlida entre mil és una, son una font important d’energia per moure qualsevol cosa.
Tractant la qüestió amb una mica més de serietat, ¿soc la única que pensa que tant escalfament global, tanta catàstrofe natural i no tan natural, poden obeir a la relació causa-efecte de tantes ments juntes pensant que si alguna cosa pot sortir malament, ho farà? ¿No seria millor omplir les ments d’energia positiva i no contaminant?
Pel que a mi respecte, he pogut comprovar que de vegades les pastes (no era exactament una torrada, però a mi ja em val), no només cauen al terra de cara, sinó que ho fan a sobre del tovalló. I consti que tinc testimonis presencials d’aquest magnífic encert amb la probabilitat de u a mil per portar-li la contrària.
De qualsevol manera, acceptin vostès la meva proposta o no, jo he decidit començar l’any pensant que si alguna cosa pot sortir bé, anirà bé. I si per casualitat sortís malament, pensaré que no hi ha mal que per bé no vingui. I mentre m’afanyo perquè no em caiguin les torrades (sigui del costat que sigui), seguiré intentant-ho.... que la vida és massa curta per malgastar energia en un sol pensament negatiu.
Potser és difícil derogar una llei que només ha estat aprovada per una clamorosa acollida social. En qualsevol cas, estic segura que una certa correcció política en les seves campanyes, seria un punt a favor (una vegada més per recolzament popular), de la desaparició de la citada norma consuetudinària.
Els desitjo una feliç i positiva campanya, i al Sr. Murphy mercès pels serveis prestats, i que tingui una llarga i relaxada jubilació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario