“Enlluernada, la serp començà a salivar, i morí ofegada en el seu propi verí.”
Què important és la aparentment insignificant llumeneta per a la serp. De no ser així, a aquesta tant se li en donaria, tenint en compte que ni tan sols és una amenaça... O potser ho és?
Afortunadament el verí de les serps dels nostres dies no és mortal. Així és que havent vist suficient injust, immerescut odi, com per reconèixer lo, entendre’l i aprendre que és possible allunyar-se’n amb un somriure; la cuca de llum continuà el seu camí mentre pensava: Soc tan important per tu que empraràs tota la teva energia per intentar destruir-me. Però tu no ets prou important per mi com per malgastar un segon o un raig de la meva llum en la teva negativitat. Tinc millors coses que fer.”
A les meves llumenetes. No us anomenaré perquè la llista és llarga i vosaltres ja sabeu prou bé qui sou. Gràcies a totes per il·luminar-me amb la vostra lluentor.
Encara que ha passat molt de temps des que estudiava Dret, i en aquest aspecte desconec to el que fa referència al tema espectacles, però com que tracto amb dades personals a la meva feina, i sé que estan protegides per la llei, com ho està la intimitat de les persones, voldria apuntar un parell de coses amb respecte a la cancel·lació del concert d’en James Marsters a “The Rift”
- Se’ns va oferir una devolució parcial del preu de l’entrada per la part de l’espectacle que va ser cancel·lada, o un entreteniment alternatiu pels que van voler quedar-se.
- Se’ns va explicar el motiu de la cancel·lació, i no crec que això sigui una llei d’obligat compliment.
- Ell es va disculpar i va donar explicacions quan no tenia perquè fer-ho. Ningú està obligat a compartir públicament la naturalesa de les seves malalties.
Respecte a la resta del tour, evidentment els concerts no són neurocirurgia, però l’home va fer la seva feina, i el públic (jo inclosa) va gaudir de l’espectacle. I tot el que dic és que és millor centrar-se en el bo que cadascú té, i que aquells que no volen fer res positiu no haurien de barrar el pas als que com a mínim ho intenten.
I si algú vol parlar de mentides, suggereixo la política com a tema molt millor i més sucós.

















