Plou com passa sempre
quan torno a la llar.
Però em sento be,
ara puc volar.
El que era nit fosca
ara és claredat.
He trencat cadenes,
volo en llibertat..
quan torno a la llar.
Però em sento be,
ara puc volar.
El que era nit fosca
ara és claredat.
He trencat cadenes,
volo en llibertat..
Aferrats a gàbies,
farcides de pors,
costa trobar forces
per aixecar el vol.
I volia dir-te,
quan cantis cançons
per novies dolentes...
que pensis però
Que hi deu haver noies,
amb males relacions...
que les fas somriure,
i això deu ser bo.
Voldria agrair-te
des del fons del cor...
les meves paraules
les pots fer millors.
farcides de pors,
costa trobar forces
per aixecar el vol.
I volia dir-te,
quan cantis cançons
per novies dolentes...
que pensis però
Que hi deu haver noies,
amb males relacions...
que les fas somriure,
i això deu ser bo.
Voldria agrair-te
des del fons del cor...
les meves paraules
les pots fer millors.
Que vaig tenir un somni
on la teva veu
difongué el missatge
i és a tot arreu.
Ara que soc lliure,
i em sento capaç
d’agafar el que pugui,
el bo que vindrà.
Que ja no tinc por
i espero el millor
ara sóc lleial...
lleial al meu cor.
I per el que et dec:
somriure i valor,.
voldria agrair-te.
que puc alçar el vol.
on la teva veu
difongué el missatge
i és a tot arreu.
Ara que soc lliure,
i em sento capaç
d’agafar el que pugui,
el bo que vindrà.
Que ja no tinc por
i espero el millor
ara sóc lleial...
lleial al meu cor.
I per el que et dec:
somriure i valor,.
voldria agrair-te.
que puc alçar el vol.
Vull dir això alt i clar, com a escriptora, un dels meus somnis és sentir les meves paraules en la seva veu.
Primer que tot, em disculparé amb el Sr. Murphy, convenceré la seva dona que torni, jo recolliré les torrades, però si us plau, si us plau, deixa’ns estar.
Ara parlem d’en James i els seus amics....
No soc la classe de persona que podríem considerar una fan, no crec en “déus”, però crec en tu. Perquè he vist el que tu no pots veure: he vist l’efecte que causes en la gent. Y no és només aquesta veu extraordinària, sinó l’habilitat de fer-los sentir a gust amb ells mateixos, aprofundir dins seu per trobar el millor que tenen, i fins i tot de vegades suavitzar el seu sofriment.
Me vaig aixecar dilluns a les 3 de la matinada, vaig passar per casa per deixar l’equipatge, i vaig anar directe al treball. A mitjanit estava al mig del meu menjador, parlant amb el meu fill i em sentia tan forta com si de debò hagués estat tocada per totes aquelles plomes d’àngel que vaig portar als meus amics.
I això us ho dec a vosaltres. Als que em feu anar més enllà amb el llenguatge parlant tan despresa. Als que em feu donar compte de la sort que tinc per la meva salut. M’agradaria tenir poders per alleujar el vostre dolor. Als joves que em recordeu els meus errors del passat: perdoneu-vos a vosaltres mateixos i perdoneu als que us han fet mal; apreneu de l’experiència i seguiu caminant. Concentreu-vos en tot el bo que queda per fer, i no perdeu el temps lligats a la culpa.
Als que cuideu de mi, cuinant i recolzant-me quan ho necessito. Al que m’ha donat més comprensió des de dalt d’un escenari que cap dels homes de la meva vida. I al seu equip, preparat per fer front a qualsevol cosa que passi amb professional valentia.
I a aquell que més m’estimo, sobre tot quan puc mantenir una certa distància. Millor que comencis a dibuixar-me a Kat i a Déu, ja saps que sóc tossuda i no pararé fins que la història no estigui escrita. La coberta és cosa teva.
No soc la classe de persona que podríem considerar una fan, no crec en “déus”, però crec en tu. Perquè he vist el que tu no pots veure: he vist l’efecte que causes en la gent. Y no és només aquesta veu extraordinària, sinó l’habilitat de fer-los sentir a gust amb ells mateixos, aprofundir dins seu per trobar el millor que tenen, i fins i tot de vegades suavitzar el seu sofriment.
Me vaig aixecar dilluns a les 3 de la matinada, vaig passar per casa per deixar l’equipatge, i vaig anar directe al treball. A mitjanit estava al mig del meu menjador, parlant amb el meu fill i em sentia tan forta com si de debò hagués estat tocada per totes aquelles plomes d’àngel que vaig portar als meus amics.
I això us ho dec a vosaltres. Als que em feu anar més enllà amb el llenguatge parlant tan despresa. Als que em feu donar compte de la sort que tinc per la meva salut. M’agradaria tenir poders per alleujar el vostre dolor. Als joves que em recordeu els meus errors del passat: perdoneu-vos a vosaltres mateixos i perdoneu als que us han fet mal; apreneu de l’experiència i seguiu caminant. Concentreu-vos en tot el bo que queda per fer, i no perdeu el temps lligats a la culpa.
Als que cuideu de mi, cuinant i recolzant-me quan ho necessito. Al que m’ha donat més comprensió des de dalt d’un escenari que cap dels homes de la meva vida. I al seu equip, preparat per fer front a qualsevol cosa que passi amb professional valentia.
I a aquell que més m’estimo, sobre tot quan puc mantenir una certa distància. Millor que comencis a dibuixar-me a Kat i a Déu, ja saps que sóc tossuda i no pararé fins que la història no estigui escrita. La coberta és cosa teva.
Sóc una dona amb sort, les meves ferides son emocionals i suposo que no tan dolentes, però les tenia. I he estat millorant durant els passats quatre anys. Cada viatge m’ha canviat, la meva família i amics ho poden corroborar. Així que l’home m’ha alliberat. Feu córrer la veu, que ho sentin l’Scofield i tots els productors de “Prison Break”.He dit que no creia en déus, però espero que algun dia li donis un cop d’ull al meu (sobre el que estic escrivint). Estic segura que t’agradarà. És... no gosaria a dir que és dolent, però si absolutament equivocat. I de passada, bona sort a Supergirl. Si mai penses en rodar a Espanya, puc presentar-te al gerent de la Tarraco Film Office. Pensa-hi: bones localitzacions, bon temps, bon menjar, bons preus.
Sento no tenir temps d’entrar als xats. Com algunes ja sabeu, tinc un treball a temps complert a la Universitat, i una neurona sempre perduda en alguna història 24 hores al dia, així que ens veiem tan aviat com tots el nostres compromisos laborals ho permetin.
Sento no tenir temps d’entrar als xats. Com algunes ja sabeu, tinc un treball a temps complert a la Universitat, i una neurona sempre perduda en alguna història 24 hores al dia, així que ens veiem tan aviat com tots el nostres compromisos laborals ho permetin.
Sou increïbles, i aquesta dona treballadora voldria donar-vos un trosset de cel i de llibertat. Però tot el que tinc són les meves paraules, i gràcies a vosaltres un cor obert, on tots hi teniu un raconet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario