“Una cuca de llum perseguida per una serp li va preguntar: no estic a la teva cadena alimentària i mai t’he fet mal... Perquè te’m vols menjar? – PERQUÈ NO PUC SUPORTAR LA TEVA LLUENTOR.”
“Enlluernada, la serp començà a salivar, i morí ofegada en el seu propi verí.”
Què important és la aparentment insignificant llumeneta per a la serp. De no ser així, a aquesta tant se li en donaria, tenint en compte que ni tan sols és una amenaça... O potser ho és?
Afortunadament el verí de les serps dels nostres dies no és mortal. Així és que havent vist suficient injust, immerescut odi, com per reconèixer lo, entendre’l i aprendre que és possible allunyar-se’n amb un somriure; la cuca de llum continuà el seu camí mentre pensava: Soc tan important per tu que empraràs tota la teva energia per intentar destruir-me. Però tu no ets prou important per mi com per malgastar un segon o un raig de la meva llum en la teva negativitat. Tinc millors coses que fer.”
A les meves llumenetes. No us anomenaré perquè la llista és llarga i vosaltres ja sabeu prou bé qui sou. Gràcies a totes per il·luminar-me amb la vostra lluentor.
“Enlluernada, la serp començà a salivar, i morí ofegada en el seu propi verí.”
Què important és la aparentment insignificant llumeneta per a la serp. De no ser així, a aquesta tant se li en donaria, tenint en compte que ni tan sols és una amenaça... O potser ho és?
Afortunadament el verí de les serps dels nostres dies no és mortal. Així és que havent vist suficient injust, immerescut odi, com per reconèixer lo, entendre’l i aprendre que és possible allunyar-se’n amb un somriure; la cuca de llum continuà el seu camí mentre pensava: Soc tan important per tu que empraràs tota la teva energia per intentar destruir-me. Però tu no ets prou important per mi com per malgastar un segon o un raig de la meva llum en la teva negativitat. Tinc millors coses que fer.”
A les meves llumenetes. No us anomenaré perquè la llista és llarga i vosaltres ja sabeu prou bé qui sou. Gràcies a totes per il·luminar-me amb la vostra lluentor.
Encara que ha passat molt de temps des que estudiava Dret, i en aquest aspecte desconec to el que fa referència al tema espectacles, però com que tracto amb dades personals a la meva feina, i sé que estan protegides per la llei, com ho està la intimitat de les persones, voldria apuntar un parell de coses amb respecte a la cancel·lació del concert d’en James Marsters a “The Rift”
- Se’ns va oferir una devolució parcial del preu de l’entrada per la part de l’espectacle que va ser cancel·lada, o un entreteniment alternatiu pels que van voler quedar-se.
- Se’ns va explicar el motiu de la cancel·lació, i no crec que això sigui una llei d’obligat compliment.
- Ell es va disculpar i va donar explicacions quan no tenia perquè fer-ho. Ningú està obligat a compartir públicament la naturalesa de les seves malalties.
I no poso en dubte que va ser realment quelcom que no el va permetre pujar dalt de l’escenari. He vist aquest home tocant la guitarra amb un dit trencat, així és que respecto la seva professionalitat i les seves decisions.
Respecte a la resta del tour, evidentment els concerts no són neurocirurgia, però l’home va fer la seva feina, i el públic (jo inclosa) va gaudir de l’espectacle. I tot el que dic és que és millor centrar-se en el bo que cadascú té, i que aquells que no volen fer res positiu no haurien de barrar el pas als que com a mínim ho intenten.
I si algú vol parlar de mentides, suggereixo la política com a tema molt millor i més sucós.
Respecte a la resta del tour, evidentment els concerts no són neurocirurgia, però l’home va fer la seva feina, i el públic (jo inclosa) va gaudir de l’espectacle. I tot el que dic és que és millor centrar-se en el bo que cadascú té, i que aquells que no volen fer res positiu no haurien de barrar el pas als que com a mínim ho intenten.
I si algú vol parlar de mentides, suggereixo la política com a tema molt millor i més sucós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario