21/5/08

LA IMPORTÀNCIA D'ÉSSER ODIAT

“Una cuca de llum perseguida per una serp li va preguntar: no estic a la teva cadena alimentària i mai t’he fet mal... Perquè te’m vols menjar? – PERQUÈ NO PUC SUPORTAR LA TEVA LLUENTOR.”

“Enlluernada, la serp començà a salivar, i morí ofegada en el seu propi verí.”

Què important és la aparentment insignificant llumeneta per a la serp. De no ser així, a aquesta tant se li en donaria, tenint en compte que ni tan sols és una amenaça... O potser ho és?

Afortunadament el verí de les serps dels nostres dies no és mortal. Així és que havent vist suficient injust, immerescut odi, com per reconèixer lo, entendre’l i aprendre que és possible allunyar-se’n amb un somriure; la cuca de llum continuà el seu camí mentre pensava: Soc tan important per tu que empraràs tota la teva energia per intentar destruir-me. Però tu no ets prou important per mi com per malgastar un segon o un raig de la meva llum en la teva negativitat. Tinc millors coses que fer.”

A les meves llumenetes. No us anomenaré perquè la llista és llarga i vosaltres ja sabeu prou bé qui sou. Gràcies a totes per il·luminar-me amb la vostra lluentor.

Encara que ha passat molt de temps des que estudiava Dret, i en aquest aspecte desconec to el que fa referència al tema espectacles, però com que tracto amb dades personals a la meva feina, i sé que estan protegides per la llei, com ho està la intimitat de les persones, voldria apuntar un parell de coses amb respecte a la cancel·lació del concert d’en James Marsters a “The Rift”

  • Se’ns va oferir una devolució parcial del preu de l’entrada per la part de l’espectacle que va ser cancel·lada, o un entreteniment alternatiu pels que van voler quedar-se.
  • Se’ns va explicar el motiu de la cancel·lació, i no crec que això sigui una llei d’obligat compliment.
  • Ell es va disculpar i va donar explicacions quan no tenia perquè fer-ho. Ningú està obligat a compartir públicament la naturalesa de les seves malalties.
I no poso en dubte que va ser realment quelcom que no el va permetre pujar dalt de l’escenari. He vist aquest home tocant la guitarra amb un dit trencat, així és que respecto la seva professionalitat i les seves decisions.

Respecte a la resta del tour, evidentment els concerts no són neurocirurgia, però l’home va fer la seva feina, i el públic (jo inclosa) va gaudir de l’espectacle. I tot el que dic és que és millor centrar-se en el bo que cadascú té, i que aquells que no volen fer res positiu no haurien de barrar el pas als que com a mínim ho intenten.

I si algú vol parlar de mentides, suggereixo la política com a tema molt millor i més sucós.

LA IMPORTANCIA DE SER ODIADO

“Una luciérnaga perseguida por una serpiente le preguntó: no estoy en tu cadena alimenticia y nunca te he hecho daño… Porqué quieres comerme? – PORQUE NO PUEDO SOPORTAR VERTE BRILLAR.”

“Deslumbrada, la serpiente empezó a salivar y murió ahogada en su propio veneno.”

Qué importante es la aparentemente insignificante luciérnaga para la serpiente. De no ser así, a ésta le hubiera dado igual, teniendo en cuenta que ni siquiera es una amenaza… O acaso lo es?

Afortunadamente el veneno de las serpientes de nuestros días no es mortal. Así es que habiendo visto suficiente injusto, inmerecido odio, como para reconocerlo, entenderlo y aprender que es posible alejarse de él con una sonrisa; la luciérnaga continuó su camino mientras pensaba: Soy tan importante para ti que emplearás toda tu energía en intentar destruirme. Pero tú no eres lo bastante importante para mí como para perder un segundo o un rayo de mi luz en tu negatividad. Tengo mejores cosas que hacer.”
Dedicado a todas mis luciérnagas. No voy a nombraros, porque la lista es larga y vosotras ya sabéis quienes sois. Pero gracias a todas por alumbrarme con vuestro brillo.

Aunque ha pasado mucho tiempo desde que estudiaba Derecho, y en ese aspecto desconozco todo lo que hace referencia al tema espectáculos, pero como manejo datos personales en mi trabajo, y se que están protegidos por la ley, igual que lo está la intimidad de las personas, quisiera apuntar un par de cosas con respecto a la cancelación del concierto de James Marsters en “The Rift”.
  • Se nos ofreció una devolución parcial del importe de la entrada por la parte del evento que fue cancelada, o un entretenimiento alternativo para los que desearan quedarse.
  • Se nos explicó el motivo de la cancelación, y no creo que eso sea una ley de obligado cumplimiento.
  • Él se disculpó y dio explicaciones, cuando en realidad no tenía porqué hacerlo. Nadie tiene ninguna obligación de compartir públicamente la naturaleza de sus dolencias.
Y no dudo que fue algo que realmente no le permitió subir al escenario. He visto a éste hombre tocar la guitarra con un dedo roto, así que respeto su profesionalidad y sus decisiones.

En cuanto al resto del tour, es evidente que los conciertos no son neurocirugía, pero el hombre hizo su trabajo, y el público (incluyéndome a mí), lo pasó bien. Y todo lo que digo es que es mejor centrarse en lo bueno que todos tenemos, y que aquellos que no quieren hacer nada positivo no deberían entorpecer a los que por lo menos lo intentan.

Y si alguien quiere hablar de mentiras, le sugiero la política como mucho mejor y mas jugoso tema.

THE IMPORTANCE OF BEING HATED

“A glow-worm, haunted by a snake, asked: I’m not in your food chain, I’ve never hurt you… Why do you want to eat me? - “BECAUSE I CAN’T STAND YOUR GLOW.”

“The snake got dazzled, started salivating and died poisoned by its own venom.”

How important is the apparently insignificant glow-worm to the snake. Otherwise it wouldn’t matter if it’s not even a threat…. Or is it?

Luckily, nowadays snakes’ poison is not mortal. So, having seen enough unfair, undeserved hate, to recognize it, to understand it, and to learn that it is possible to walk away from it with a smile; the glow-worm kept walking its own way while thinking: “I’m so important to you that you will spend all your energy trying to destroy me. But you’re not important enough for me to waste a second or a beam of my glow in your negativity. I have much better things to do”.

This is for all my glow-worms. I won’t name you, because the list is long and you perfectly know who you are. But thanks to all of you for lighting me up with your glow.



Although it’s been long since I studied law, and I don’t have a hint on entertainment, but as long as I handle personal particulars in my job, and I know they’re legally protected, as it is people’s privacy, let me point something out, regarding James Marsters concert cancellation on the Rift.

  • We were offered a refund, or an alternative entertainment for the part of the event that was cancelled.
  • We were also given a reason why, and I don’t think this is mandatory.
  • He apologized and explained himself when he really needn’t. No person has any obligation to publicly share the nature of their illness.

I don’t doubt it was something that really kept him out of the stage. I’ve seen this man playing guitar with a broken finger, so I respect his professionalism and his decisions.

For the rest of the gigs, obviously concerts are not brain surgery, but the man did his job, and people (including me) had a good time. All I’m saying is that it’s better to focus in the good things everyone has, and that the ones that don’t want to do anything positive, shouldn’t get in the way of those that at least are trying.

And if anybody wants to talk about lies I suggest politics as a much better and juicy subject.

14/5/08

JAMES MARSTERS I AMICS


Plou com passa sempre
quan torno a la llar.
Però em sento be,
ara puc volar.

El que era nit fosca
ara és claredat.
He trencat cadenes,
volo en llibertat..





Aferrats a gàbies,
farcides de pors,
costa trobar forces
per aixecar el vol.

I volia dir-te,
quan cantis cançons
per novies dolentes...
que pensis però

Que hi deu haver noies,
amb males relacions...
que les fas somriure,
i això deu ser bo.

Voldria agrair-te
des del fons del cor...
les meves paraules
les pots fer millors.


Que vaig tenir un somni
on la teva veu
difongué el missatge
i és a tot arreu.

Ara que soc lliure,
i em sento capaç
d’agafar el que pugui,
el bo que vindrà.

Que ja no tinc por
i espero el millor
ara sóc lleial...
lleial al meu cor.

I per el que et dec:
somriure i valor,.
voldria agrair-te.
que puc alçar el vol.


Vull dir això alt i clar, com a escriptora, un dels meus somnis és sentir les meves paraules en la seva veu.

Primer que tot, em disculparé amb el Sr. Murphy, convenceré la seva dona que torni, jo recolliré les torrades, però si us plau, si us plau, deixa’ns estar.

Ara parlem d’en James i els seus amics....

No soc la classe de persona que podríem considerar una fan, no crec en “déus”, però crec en tu. Perquè he vist el que tu no pots veure: he vist l’efecte que causes en la gent. Y no és només aquesta veu extraordinària, sinó l’habilitat de fer-los sentir a gust amb ells mateixos, aprofundir dins seu per trobar el millor que tenen, i fins i tot de vegades suavitzar el seu sofriment.

Me vaig aixecar dilluns a les 3 de la matinada, vaig passar per casa per deixar l’equipatge, i vaig anar directe al treball. A mitjanit estava al mig del meu menjador, parlant amb el meu fill i em sentia tan forta com si de debò hagués estat tocada per totes aquelles plomes d’àngel que vaig portar als meus amics.

I això us ho dec a vosaltres. Als que em feu anar més enllà amb el llenguatge parlant tan despresa. Als que em feu donar compte de la sort que tinc per la meva salut. M’agradaria tenir poders per alleujar el vostre dolor. Als joves que em recordeu els meus errors del passat: perdoneu-vos a vosaltres mateixos i perdoneu als que us han fet mal; apreneu de l’experiència i seguiu caminant. Concentreu-vos en tot el bo que queda per fer, i no perdeu el temps lligats a la culpa.

Als que cuideu de mi, cuinant i recolzant-me quan ho necessito. Al que m’ha donat més comprensió des de dalt d’un escenari que cap dels homes de la meva vida. I al seu equip, preparat per fer front a qualsevol cosa que passi amb professional valentia.

I a aquell que més m’estimo, sobre tot quan puc mantenir una certa distància. Millor que comencis a dibuixar-me a Kat i a Déu, ja saps que sóc tossuda i no pararé fins que la història no estigui escrita. La coberta és cosa teva.
Sóc una dona amb sort, les meves ferides son emocionals i suposo que no tan dolentes, però les tenia. I he estat millorant durant els passats quatre anys. Cada viatge m’ha canviat, la meva família i amics ho poden corroborar. Així que l’home m’ha alliberat. Feu córrer la veu, que ho sentin l’Scofield i tots els productors de “Prison Break”.
He dit que no creia en déus, però espero que algun dia li donis un cop d’ull al meu (sobre el que estic escrivint). Estic segura que t’agradarà. És... no gosaria a dir que és dolent, però si absolutament equivocat. I de passada, bona sort a Supergirl. Si mai penses en rodar a Espanya, puc presentar-te al gerent de la Tarraco Film Office. Pensa-hi: bones localitzacions, bon temps, bon menjar, bons preus.

Sento no tenir temps d’entrar als xats. Com algunes ja sabeu, tinc un treball a temps complert a la Universitat, i una neurona sempre perduda en alguna història 24 hores al dia, així que ens veiem tan aviat com tots el nostres compromisos laborals ho permetin.
Sou increïbles, i aquesta dona treballadora voldria donar-vos un trosset de cel i de llibertat. Però tot el que tinc són les meves paraules, i gràcies a vosaltres un cor obert, on tots hi teniu un raconet.

12/5/08

JAMES MARSTERS Y AMIGOS




Llueve como siempre
voy a regresar,
mas todo está bien,
ya puedo volar.

Que la noche oscura
ahora es claridad.
Ya me he liberado,
vuelo a otro lugar.












Atados a jaulas
hechas de temor,
romper las cadenas
nos cuesta un montón.

Y quiero que sepas,
que aquella canción
para malas novias,.
tiene su valor…

Porque hay buenas chicas
en mala relación,.
y que aún sonríen
al oír tu voz.

Con éstas palabras
quiero agradecer
esa montañita
que tu haces crecer.








Y todos mis versos
pondría a tus pies...
Porque tuve un sueño
con tu voz en él.

Y estoy preparada,
para recoger,
todo lo que antes
no creí merecer.

Sin vacilaciones,
quiero lo mejor,
voy a ser leal
a mi corazón.

Tengo mi sonrisa
y mi voluntad.
Gracias por las alas…
vuelo en libertad.



Voy a decirlo alto y claro, como escritora, uno de mis sueños es oír mis palabras en su voz.

Primero, mis disculpas al Sr. Murphy, prometo traer a su señora de vuelta, yo recogeré las tostadas, pero por favor, por favor, dénos un respiro.

Y ahora hablemos de James y amigos...

No soy la clase de persona que se podría catalogar como una fan, no creo en “dioses”, pero creo en ti. Porque he visto lo que tu no puedes ver: he visto el efecto que causas en la gente. Y no es solo esa extraordinaria voz, sino la habilidad de hacerlos sentir a gusto con ellos mismos, ahondar en su interior para descubrir lo mejor que tienen, y a veces, incluso aliviar su sufrimiento.

Me levanté el lunes a las 3 de la madrugada, pasé por casa para dejar el equipaje, y me fui directa al trabajo. A medianoche estaba en medio de mi comedor hablando con mi hijo y sintiéndome tan fuerte, que era como si realmente hubiera sido tocada por todas aquellas plumas de ángel que traje a mis amigos.

Y eso os lo debo a vosotros. A los que me obligáis a avanzar con el lenguaje, hablando tan deprisa. A los que hacéis que me de cuenta de la suerte que tengo por ser fuerte. Me gustaría tener poder para aligerar vuestro dolor. A los jóvenes que me recuerdan mis errores del pasado: perdonaros a vosotros mismos y perdonar a los que os han hecho daño; aprended de ello y seguid andando. Centraros en lo bueno que queda por hacer y no perdáis más tiempo anclados a la culpa.

A los que cuidan de mi, cocinando y ayudándome cuando lo necesito. Al que me ha dado más comprensión desde el escenario que ninguno de los hombres de mi vida. Y a su equipo, siempre dispuesto a hacer frente a cualquier eventualidad con profesional valentía.

Y a aquel a quien más quiero, sobre todo cuando puedo mantener la distancia. Mejor empieza a dibujarme a Kat y a Dios, ya sabes que soy muy testaruda y no voy a parar hasta que la historia esté escrita. La cubierta es cosa tuya.

Soy una mujer con suerte, mis heridas son emocionales y supongo que no tan malas, pero las tenía. Y he ido mejorando poco a poco durante éstos últimos cuatro años. Cada viaje me ha cambiado, mi familia y amigos lo pueden corroborar. Así que el hombre me ha liberado. Corred la voz, a ver si se enteran Scofield y todos los productores de “Prison Break”.

He dicho que no creía en dioses, pero espero que algún día le echarás un vistazo al mío (sobre el que estoy escribiendo). Estoy segura que te gustará. Es... no me atrevería a decir que malo, pero si absolutamente equivocado. Buena suerte, de paso, a Supergirl. Si quieres rodar en España puedo presentarte al gerente de la Tarraco Film Office. A tener en cuenta: buenas localizaciones, buen tiempo, buena comida y buenos precios.

Siento mucho no tener tiempo para entrar en los chats. Como algunas sabeis tengo un trabajo a tiempo completo en la Universidad, y una neurona perdida siempre trabajando en alguna historia 24 horas al día, así que os veré tan pronto como nuestros compromisos laborales lo permitan.
Sois realmente extraordinarios, y ésta mujer trabajadora quisiera poder daros un pedacito de cielo y libertad. Pero todo lo que tengo son mis palabras, y gracias a todos un corazón abierto, en el que guardo un rincón para cada uno de vosotros.

11/5/08

JAMES MARSTERS AND FRIENDS




It’s raining as usual
while I’m coming back.
Now the rain feels good,
I’m ready to fly.

What was darkest night
becomes sunny day.
You just set me free,
I’m flying away.



We stick to our cages
made by fears and shame,
till we find the strength
to break up our chains.

I just want to tell you,
when you sing those songs
you wrote for bad girlfriends…
I want you to know

There may be some good girls,
in bad relationships…
you helped them smile,
so you set them free.

I wish I could thank you.
I’d give you my words,
and that small mountain
sure, you’ll make it grow.







I wish I could thank you
cause I had a dream…
I hope it will come true
your voice was in it.

So I’m getting ready,
I feel brave enough
to take what I didn’t,
all the good to come.

Now I’m feeling fearless
waiting for the best,
ready to be loyal…
loyal to myself.

Everything I owe you,
my strength and my smile…
I wish I could thank you.
I’m ready to fly


Let me say this aloud and clear, as a writer one of my dreams is to hear my words in his voice.

First of all, I apologize to Mr. Murphy, I’ll bring your wife back, I’ll pick up the toasts, but please, please, give us a break.
Now let’s talk about James and friends….

I’m not kind of a fan person, I don’t believe in “gods”, but I believe in you. Because I’ve seen what you can’t: I’ve seen the effect you’ve got on people. And it’s not just that amazing voice, but the ability to make them feel comfortable with themselves, deepen inside to find their best, and sometimes even soften their suffering.

I woke up at 3 am on Monday, passed through home to leave the baggage and went straight to work. At midnight I was in the middle of my living room talking to my son and feeling so strong, that I felt like I’ve really been touched by those angel’s feathers I brought to my friends.
And this guys, I owe you all. To the ones that make me go further with language by talking fast. To the ones that make me realize how lucky I am for my strength, I wish I had powers to ease your pain. To the young ones that remind me of my past mistakes: forgive yourselves and forgive who hurt you; just learn from it and keep going. Focus in the good to do and don’t waste your time on blame.

To the ones that take care of me, cooking and supporting me when I need it. To the one that has given to me more understanding up onstage than any of the closer men in my life. And to his supportive team ready to take whatever happens with professional bravery.

And to the one I love the more, often much more when I can keep distance. You’d better start drawing me Kat and God, you know I’m stubborn and I won’t stop until the story is written. The cover is up to you.

I’m lucky, my wounds are emotional and I guess not that bad, but I had them. And I’ve been healing for the past four years. Every trip has changed me, my friends and relatives can tell. So the man just set me free. Pass the word to Scofield and every “Prison Break” producer.

I said I don’t believe in gods, but I hope someday you’ll take a look at mine (the one I’m writing about). You would like him. He’s… I won’t dare to say he’s bad, but absolutely wrong. By the way, good luck to Supergirl. If you ever think of shooting in Spain I can introduce you to the manager of the Tarraco Film Office. Think twice: good location, good weather, good food, good rates.

I’m sorry, ladies that I can’t make it on the boards. As some of you know I’ve got a full time job at University, and a lost neuron always working in a story 24 hours a day, so I’ll see you as soon as all of our work commitments permit.

You guys are really something and this hardworking woman wish she could give you all a piece of heaven and freedom. But all she has are words, and thanks to you, an open heart. There’s a place for all of you in it.